Petició a la justícia andorrana perquè declarin com a investigats Rajoy, els exministres Montoro i Fdez Díaz, l’exsecretari d’estat Fco. Martínez, l’exdirector de la Policia, Cosidó, i altres antics alts càrrecs espanyols

Elisa Muxella, presidenta de l’Institut de Drets Humans d’Andorra, i Agustí Carles.

L'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA) i Drets continuen la croada jurídica per saber què va passar amb l'extorsió i liquidació de la BPA i les intervencions que hi van tenir el govern espanyol de l'expresident Mariano Rajoy i el govern andorrà de l'antic Cap de Govern, Toni Martí.

 

Avui s'ha presentat davant la jutgessa andorrana d'instrucció especialitzada, que des del passat 8 d'octubre del 2020 s'ha fet càrrec del cas, una petició perquè emeti les comissions rogatòries necessàries i sigui la mateixa Batlle d'instrucció la que personalment es desplaci a l'Audiència Nacional espanyola per prendre'ls declaració, amb intervenció de les acusacions.

 

Per agilitzar els tràmits, l'IDHA i Drets hem dut a terme les diligències d'investigació de les adreces actuals dels querellats, després de deixar la política o jubilar-se, per lliurar-les a la Batllia.

 

A banda de les declaracions com a investigats de l'expresident Mariano Rajoy, els exministres espanyols d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i d'Interior, Jorge Fernández Díaz, l'exsecretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez -que recentment ha fet pública una carta exculpant-se dels fets- i l'exdirector de la Policia, Sr. Ignacio Cosidó -que continua en política com a assessor del president de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó-, a l'escrit presentat avui també es demana que es torni a prendre declaració al comissari jubilat i exdirector Adjunt Operatiu (DAO) Eugenio Pino -que no va ser localitzat en la primera comissió rogatòria que es va trametre-, i a Bonifacio Díez Sevillano, inspector de la Policia espanyola -que havia marxat com agregat de l'ambaixada espanyola a Mèxic quan va arribar la seva CRI-. A més, s'insisteix a tornar a demanar que les autoritats espanyoles aixequin la immunitat diplomàtica del policia espanyol Celestino Barroso, que va ser qui va mantenir els primers contactes a Andorra amb els responsables de BPA. De moment, el tenen protegit.

 

Ara farà sis mesos, l'agost del 2020, la Batllia d’Andorra va admetre a tràmit l’ampliació de la querella de l'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA) i de l'entitat de juristes Drets contra l’excúpula d’Interior per haver ordenat a la «policia patriòtica» que coaccionés i extorsionés els responsables de la BPA per aconseguir els comptes bancaris andorrans d'Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol, amb l'amenaça del tancament tant del banc andorrà (BPA) com de la seva filial espanyola, Banco Madrid. Amenaça que es va complir amb el tancament de les dues entitats bancàries.

 

Atesa la gravetat dels fets, el batlle va acordar enviar la causa a la secció penal especialitzada –una mena d’Audiència Nacional– perquè acordés les diligències d’investigació pertinents contra els querellats, per tal de depurar-ne responsabilitats penals i també civils –de les que en podria ser responsable l’Estat espanyol perquè tots actuaven en el seu nom -.

 

El proppassat 8 d'octubre del 2020, la batlle d'instrucció especialitzada andorrana número 2, Stéphanie García García, va admetre la causa rebuda en tots els seus extrems i va ordenar iniciar diligències d'investigació.

 

De manera que, a hores d'ara, s'investiga l'expresident Mariano Rajoy i els seus exministres d'Hisenda, Sr. Montoro, i d'Interior, Sr. Fernández Díaz, per un delicte de falsedat de documents: per l'enviament d'informació «falsa» al FinCEN americà, perquè emetés una «Notice» en contra de la BPA, que va precipitar la seva intervenció i liquidació, per tal d'aconseguir aquests comptes.

 

A l’expresident Rajoy i a l’exministre Montoro també per un delicte contra els òrgans constitucionals –un dels meus greus del codi penal andorrà - per haver intimidat el Cap de Govern andorrà i els ministres amb els quals es varen reunir en la visita oficial que varen fer al Principat el 8 de gener del 2015, per tal que intervinguessin i liquidessin la BPA, d'acord amb aquesta informació que rebrien dels Estats Units.

 

I pels delictes de coaccions, d’amenaces, d’extorsió i de xantatge, d'investiga l’exministre Fernández Díaz i els seus subordinats, Sr. Francisco Martínez, exsecretari d’estat d’Interior, i el Sr. Ignacio Cosidó, exdirector general de la Policia espanyola, com a superiors dels agents policials que varen actuar sobre el terreny.

 

L'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA) i l'entitat de juristes Drets van presentar aquesta ampliació de querella per donar continuïtat a les investigacions realitzades contra els quatre policies espanyols que van pressionar la Banca Privada d'Andorra (BPA), amb la finalitat d'aconseguir les dades bancàries d'Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol. El testimoni de l'excomissari de la Policia Nacional Espanyola José Manuel Villarejo sobre el que s'ha acabat anomenant "Operació Catalunya", va acreditar que l'actuació policial objecte d'aquesta investigació tenia també els seus responsables polítics i, ara, la justícia andorrana vol saber la implicació dels nous querellats i els delictes que hagin pogut cometre.

 

A més a més d’investigar els delictes d'amenaces, coaccions, extorsió i xantatge contra els responsables de l’excúpula del Ministeri d’Interior, a la causa hi ha prou evidències per confirmar que la intervenció del FinCEN (Finances Crime Enforcement Network, depenent del Departament del Tresor dels Estats Units) va ser decisiva per a la intervenció i liquidació de la BPA el 10 de març del 2015: es va provocar a partir de l'enviament per part del govern espanyol d'informació «falsa» sobre una hipotètica pràctica de blanqueig de capitals per part de l'entitat bancària andorrana.

 

Per aquest fet, la batlle andorrana atribueix a Rajoy, Montoro i Fernández Díez un delicte de falsedat de documents.

 

I també hi ha indicis que la reunió del 8 de gener de 2015 dels senyors Rajoy i Montoro amb el Cap de Govern Andorrà, Antoni Martí, i tres exministres més, en territori andorrà, va acabar precipitant la intervenció i liquidació de la BPA, dos mesos més tard, segons la informació «falsa» que es rebria des dels Estats Units. I per això, se'ls investiga per un delicte de coaccions d’òrgans constitucionals, per ser-ne els autors i executors personals i directes, fet castigat en el codi penal andorrà amb fins a deu anys de presó.

 

L'IDHA i Drets considerem que l'actuació del govern espanyol per mirar d'aconseguir les dades bancàries dels polítics independentistes catalans -que, per cert, mai no han aparegut- va ser un atac en tota regla a la sobirania andorrana. El senyor Rajoy, quan va visitar Andorra per reunir-se amb el govern del Principat, ho va fer com a president del govern espanyol i no com a Cap d'Estat -figurada reservada al Rei d'Espanya, segons la Constitució Espanyola-, amb la qual cosa no està protegit per la immunitat prevista a l'article 8 del Codi Penal andorrà, de la mateixa manera que tampoc no ho estan els seus ministres i la resta de càrrecs polítics implicats.

 

En cas que els querellats siguin condemnats pels delictes pels quals se’ls investiga, l'Estat espanyol, de manera subsidiària, s'haurà de fer càrrec dels danys i perjudicis materials i morals que hagin causat a les víctimes d'aquests delictes. És a dir, als ciutadans andorrans Higini Cierco i Joan Pau Miquel; a la BPA com a entitat; i a les institucions andorranes, en aquest cas el Govern, a banda dels polítics independentistes catalans.