Ampliada la querella a Andorra per l’extorsió a la BPA a Mariano Rajoy i els exministres espanyols Montoro i Fernández Díaz

S’amplia a l’excúpula d’Interior espanyola per haver ordenat a la «policia patriòtica» que coaccionés i extorsionés els responsables de la BPA per aconseguir els comptes bancaris andorrans d’Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol, amb l’amenaça del tancament del banc 

A l’expresident Mariano Rajoy i als seus exministres d’Hisenda Cristóbal Montoro i d’Interior Jorge Fernández Díaz per un delicte de falsedat de documents: l’enviament d’informació «falsa» al FinCEN americà perquè emetés una «Notice» que precipités la intervenció i liquidació de la BPA 

I també al Sr. Rajoy i al Sr. Montoro per haver intimidat el Govern Andorrà amb aquesta informació «falsa», aprofitant la visita oficial del 8 de gener del 2015, perquè intervingués i liquidés la BPA

L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l’entitat de juristes Drets han presentat aquest dimarts a la Batllia d’Andorra una ampliació de la querella del 23 de maig del 2017 contra quatre policies espanyols que van pressionar la Banca Privada d’Andorra (BPA) amb la finalitat d’aconseguir les dades bancàries d’Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol. El testimoni de l’excomissari de la Policia Nacional Espanyola José Manuel Villarejo, sobre el que s’ha acabat anomenant “Operació Catalunya”, ha acreditat que l’actuació policial objecte d’aquesta investigació tenia també els seus responsables polítics, amb la qual cosa s’ha sol·licitat que s’afegeixin a la relació de querellats, pels delictes d’amenaces, coaccions, extorsió i xantatge, l’exministre d’Interior del Govern Espanyol, Sr. Jorge Fernández Díaz; l’ex-Secretari d’Estat d’Interior, Francisco Martínez Vázquez; i l’ex-Director General de la Policia, Ignacio Cosidó Gutiérrez.

Així mateix, hi ha prou evidències per confirmar que la intervenció del FinCEN (Finances Crime Enforcement Network, depenent del Departament del Tresor dels Estats Units), decisiva per a la intervenció i liquidació de la BPA el 10 de març del 2015, es va provocar a partir de l’enviament per part del Govern Espanyol d’informació «falsa» sobre una hipotètica pràctica de rentatge de capitals per part de l’entitat bancària andorrana.

En aquest sentit, s’ha ampliat la querella per un delicte de falsedat de documents contra l’expresident del Govern Espanyol, Mariano Rajoy Brey, i els seus exministres d’Hisenda i Interior, Cristóbal Montoro Romero i Jorge Fernández Díaz, respectivament.

Finalment, i d’acord als indicis que hi ha que la reunió del 8 de gener de 2015 dels senyors Rajoy i Montoro amb el Cap de Govern Andorrà, Antoni Martí, i tres exministres més, en territori andorrà,, va acabar precipitant la intervenció i liquidació de la BPA, dos mesos més tard, l’ampliació de la querella també sol·licita que l’expresident i l’exministre d’Hisenda espanyols siguin investigats per un delicte de coaccions d’òrgans constitucionals, per ser-ne els autors i executors personals i directes, castigat en el codi penal andorrà fins a 10 anys de presó. 

L’IDHA i Drets considerem que l’actuació del Govern Espanyol per mirar d’aconseguir les dades bancàries dels polítics independentistes catalans -que, per cert, mai no han aparegut- és un atac en tota regla a la sobirania andorrana. El senyor Rajoy, quan va visitar Andorra per reunir-se amb el Govern del Principat, ho va fer com a president del Govern Espanyol i no com a Cap d’Estat -figurada reservada al Rei d’Espanya segons la Constitució Espanyola-, amb la qual cosa no està protegit per la immunitat prevista a l’article 8 del Codi Penal andorrà, de la mateixa manera que tampoc no ho estan els seus ministres i resta de càrrecs polítics implicats. 

En cas que els querellats siguin condemnats pels delictes pels quals s’amplia la querella, l’Estat Espanyola de manera subsidiària s’haurà de fer càrrec dels danys i perjudicis materials i morals que hagin causat a les víctimes d’aquests delictes. És a dir, els ciutadans andorrans Higini Cierco i Joan Pau Miquel, la BPA com a entitat, i les institucions andorranes, en aquest cas el Govern, a banda dels polítics independentistes catalans. 

 Institut de Drets Humans d’Andorra

Les finalitats de l’Institut de Drets Humans d’Andorra són l’estudi, la investigació, la divulgació, la promoció, la defensa dels Drets Humans i la denúncia de les seves violacions.

L’associació persegueix aquestes finalitats des d’una perspectiva interdisciplinària, especialment a partir de la Constitució Andorrana, la Declaració Universal de Drets Humans de les Nacions Unides i la Convenció per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals del Consell d’Europa, amb la voluntat d’esdevenir un instrument d’assessorament de les diferents institucions del Principat d’Andorra a l’hora de desenvolupar i normalitzar els Drets Humans al país.

Per fer possibles aquests objectius, l’associació està oberta a totes les opinions compromeses en la defensa dels Drets Humans, i col·labora amb entitats i organitzacions públiques i privades, nacionals i internacionals que puguin facilitar la consecució d’aquests fins.