Drets recorda a Marchena que al Tribunal Europeu dels Drets Humans sí que s’hi fan judicis en català

Per Drets és una prova de la baixa qualitat democràtica de l’Estat que no es puguin fer judicis en català al TS de Madrid però sí en canvi al TEDH d’Estrasburg.

 

Arran de la decisió del president de la Sala Penal del Tribunal Suprem de no permetre que el judici contra els líders sobiranistes es faci en català tal i com li havia demanat el president d’Òmnium Jordi Cuixart, el col·lectiu de juristes Drets ha volgut recordar a Manuel Marchena que al Tribunal Europeu dels Drets Humans amb seu a Estrasburg sí que s’hi tramiten judicis en llengua catalana. Per Drets és evident que Marchena ignora que Andorra és membre del Consell d’Europa, que hi ha un magistrat andorrà al TEDH i que el català és una de les llengües oficials amb les quals la ciutadania es pot adreçar al Tribunal.

 

Per Drets, que els acusats en el judici contra el referèndum no puguin ser jutjats en català a Madrid i en canvi sí que puguin expressar-se en català a Estrasburg és un clar exemple de la baixa qualitat democràtica de l’Estat espanyol, que no només trepitja drets fonamentals d’una part molt important de la seva ciutadania sinó que també vulnera els seus drets lingüístics i de defensa. Tal i com ja feia aquest cap de setmana la defensa de Jordi Cuixart, Drets també s’afegeix a la petició perquè el Tribunal Suprem que apliqui els tractats internacionals signats per Espanya, com la Carta Europea de Lenguas Regionales y Minoritarias de 5-11-1992 que va entrar en vigor el 2-2-2001 a l’Estat.

 

El to burleta de Marchena
Durant la vista de les qüestions de previ pronunciament sobre la falta de competència del TS per jutjar els encausats, l’equip jurídic del president d’Òmnium Cultural va demanar que el judici es fes a Barcelona, entre d’altres qüestions, perquè pogués celebrar-se en català. El president de la Sala Penal del Tribunal Suprem com a ponent de la causa, Manuel Marchena, va respondre en to burleta: "Sea como fuere, hacer depender el derecho a un proceso justo (...) del uso de la lengua materna por los profesionales que asumen la defensa, conduciría al sinsentido de negar que ese derecho tenga vigencia por ejemplo ante el Tribunal De Derechos Humanos". Per Drets, aquesta afirmació demostra que el president del judici de l'1-O desconeix que la llengua oficial d'Andorra és el català i que Andorra forma part dels països sota la jurisdicció del TEDH.