El Jutjat 13 de Barcelona admet finalment que investigava el referèndum i que la Guàrdia Civil actuava a les seves ordres

 

Gràcies a una querella de Drets, finalment s’ha destapat que el Jutjat núm. 13 va faltar a la veritat quan va negar públicament que investigués el referèndum. Tot va començar el juliol de 2017 quan la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia va remetre diverses citacions judicials a treballadors de la Generalitat dient que ho feien a requeriment del Jutjat d’Instrucció número 13, però el propi jutjat ho va negar públicament.

 

Arran d’això, el col·lectiu de juristes Drets va presentar una querella contra la Guàrdia Civil per falsedat documental que va ser admesa a tràmit per l’Audiència de Barcelona el passat juliol. La pròpia Audiència va determinar que fos el mateix Jutge del Jutjat d’Instrucció número 13, Juan Antonio Ramírez Sunyer, qui certifiqués si amb data 21 de juliol del 2017 tenia una causa oberta pels dominis i web del «Pacte del Referèndum» i si havia encomanat a la Guàrdia Civil alguna investigació sobre el fets relacionats amb la convocatòria del referèndum.

 

En resposta a aquest requeriment, el passat 23 d’agost la lletrada judicial del Jutjat 13 ha lliurat un certificat judicial en el qual s’admet que, efectivament, la Guàrdia Civil investigava des de el 15 de maig del 2017 a tots aquells «que poguessin haver intervingut en l’autorització, creació i desenvolupament del web pactepelreferendum.cat», per la qual cosa es va prendre declaració a la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia de Barcelona durant el mes de juliol de 2017 a Joaquim Nin, Secretari General de Presidència, Jaume Clotet, director general de comunicació i a Jordi Graells, director general d’atenció ciutadana, i finalment el Jutge va ordenar el setembre del 2017 el tancament del web pactepelreferendum.cat.

 

El Jutjat 13 també admet que des el mes de març del 2017 la Unitat de Policia Judicial de la Guàrdia Civil estava investigant els delictes de malbaratament de cabdals públics, desobediència, revelació de secrets, infidelitat en la custòdia de documents, prevaricació, rebel·lió, sedició i contra la pau i independència de l’Estat, pel que fa a les «actuacions i despeses directament encaminades a la celebració del referèndum d’autodeterminació».

 

Per tant, el propi Jutjat reconeix que va faltar públicament a la veritat quan el 19 de juliol del 2017 va dictar interlocutòria rebutjant la personació del partit polític Candidatura d’Unitat Popular (CUP) amb l’argument que la investigació que el jutjat duia a terme no tenia «per objecte l’organització política ni la convocatòria d’un referèndum ni és una causa general contra els que directa o indirectament tinguessin interès en ell».

 

També es demostra que era fals el comunicat de premsa i les piulades del TSJC del 27 de juliol del 2017 on assegurava: «les diligències que s’estan fent aquest dies a la caserna de la Guàrdia Civil són diligències de policia judicial i no han sigut sol·licitades pel magistrat d’Instrucció 13 de Barcelona» i on afegia que la querella que instruïa girava al voltant de Santiago Vidal, Carles Viver PI-Sunyer i Josep Lluís Salvadó com a persones investigades.

 

Resulta evident, doncs, que el Jutjat 13 estava instruint una causa general contra el moviment independentista per evitar la convocatòria del referèndum de l’1-O, com ha defensat sempre Drets, i que per algun motiu el Jutjat sempre ho havia negat faltant a la veritat públicament, cosa que podria comportar la nul·litat de tot el que hagi investigat aquest jutjat. És per això que Drets estudia presentar una querella contra el Jutge del 13 davant el Tribunal Superior de Justícia -atesa la seva condició d’aforat, i contra la lletrada judicial per prevaricació i/o falsedat i vulneració de drets fonamentals.


Cal recordar que aquest mateix Jutge, Juan Antonio Ramírez Sunyer, així com la lletrada judicial del 13 són els qui el dia 20 de setembre del 2017 van acordar i dur a terme les 41 entrades i escorcolls a diferents Conselleries i Departaments de la Generalitat de Catalunya, organismes públics i despatxos particulars, entre les quals la de la Conselleria d’Economia de la Rambla de Catalunya. I va ser arran d’aquesta intervenció judicial que es va desencadenar tota la croada judicial contra la causa independentista.

 

La lletrada judicial és un dels testimonis clau de les acusacions en el judici que es celebrarà properament davant el Tribunal Suprem contra els presos polítics catalans, i serà important saber quina va ser la seva actuació aquell dia dins la Conselleria d’Economia i per què des del Jutjat 13 es va negar que s’estigués investigant el referèndum de l’1-O, quan ella mateixa ha acabat certificant que sí que ho feia.