L’Audiència de Barcelona dóna la raó a Drets i ordena que s’admeti la querella contra la Guàrdia Civil per les citacions judicials del juliol

El juliol de 2017 la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia va remetre diverses citacions judicials a treballadors i funcionaris de la Generalitat de Catalunya fent constar que ho feien a requeriment del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona i en unes diligències secretes, fet que el propi jutjat va negar públicament.

 

Arran d’això, el col·lectiu de juristes Drets va presentar una querella contra la Guàrdia Civil per falsedat documental el dia 31 de juliol i, tot i que inicialment el jutjat d’instrucció de Barcelona no la va admetre a tràmit, ara l’Audiència Provincial de Barcelona respon el recurs de Drets donant-los la raó i la querella tira endavant.

 

Això podria comportar que totes les declaracions com a testimonis i investigats dels treballadors i funcionaris de la Generalitat que van haver de passar per la Caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia a partir del 21 de juliol del 2017, sota una gran pressió mediàtica, puguin ser declarades nul·les i, per tant, sense cap valor judicial. Algunes de les persones que van haver de declarar van ser Joaquim Nin, Secretari General de presidència, Jordi Graells, director general d’atenció ciutadana, Jaume Clotet, director general comunicació i Joan Ignasi Elena, coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum.

 

Per tal d’aclarir per ordre de qui actuava la Guàrdia Civil de Barcelona, l’Audiència ordena que sigui el propi Jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, del Jutjat d’Instrucció número 13, qui certifiqui si amb data 21 de juliol del 2017 tenia una causa oberta pels dominis i web del «Pacte del Referèndum» i si havia encomanat a la Guàrdia Civil alguna investigació sobre fets relacionats amb la convocatòria del referèndum.

 

A partir del que respongui el jutge es podrà determinar si la Guàrdia Civil actuava sense manament judicial (i en aquest cas caldria que declaressin els agents policials com a querellats per un delicte de falsedat documental) o si va ser el Jutge del 13 el qui va faltar públicament a la veritat i en realitat estava instruint una causa general contra el moviment independentista per evitar la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre. En aquest cas, Drets no descarta presentar la corresponent querella contra el Jutge del 13 davant el TSJC, atesa la seva condició d’aforat, per prevaricació i/o falsedat.

 

Drets vol recordar que el màxim responsable d’aquestes actuacions és el tinent-coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena, conegut a twitter com a Tácito (@nmaquiavelo1984) des d’on ha fet reiterats advertiments i amenaces al moviment independentista i als propis investigats, quan la llei estableix que tot policia ha de mantenir sempre una «neutralitat política i imparcialitat» en totes les seves investigacions.

 

 Per Drets, que l’Audiència de Barcelona hagi ordenat admetre a tràmit aquesta querella és un pas determinant per desemmascarar la croada judicial que va emprendre el jutjat numero 13 l’estiu passat contra la causa independentista.