L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i el col·lectiu de juristes Drets hem treballat conjuntament per presentar una querella contra quatre agents de la Policia Nacional espanyola per un delicte d’amenaces, coaccions, xantatge i extorsió a ciutadans andorrans amb l’objectiu de perjudicar la imatge de polítics independentistes catalans en el marc de la coneguda Operació Catalunya.

La querella, que ja ha estat admesa tràmit i que està en fase d’instrucció a la Batllia número 2 d’Andorra, va dirigida contra el comissari Eugenio Pino, responsable de la Direcció Adjunta Operativa de la Policia Nacional Espanyola (DAO), l’Inspector en cap Bonifacio Díaz, de la mateixa unitat, el comissari Marcelino Martin-Blas, cap de la Unitat d’Afers Interns i Celestino Barroso, agregat del Ministeri de l’Interior de l’ambaixada d’Espanya a Andorra.

Drets i l’IDHA, que actua com a acusació popular, considerem que els quatre querellats van vulnerar els drets i llibertats de tres ciutadans andorrans: l’accionista majoritari de Banca Privada d’Andorra Higini Cierco, el conseller delegat de BPA i Banco Madrid Joan Pau Miquel, i la secretària del Consell d’administració de BPA Rosa Castellón. El maig i juny del 2014 tots tres directius van ser amenaçats, coaccionats i extorsionats per part dels quatre agents policials amb l’objectiu d’obtenir informació de suposats comptes bancaris de polítics catalans independentistes, com Artur Mas i Oriol Junqueras, a més de Jordi Pujol. El setembre del 2016 els tres dirigents andorrans van denunciar dels fets especificant els detalls de les trobades presencials i trucades telefòniques a través de les quals havien estat amenaçats per part dels quatre policies.

Cal recordar que les amenaces es van complir, ja que la pressió de l’Estat espanyol va acabar de manera fulminant amb l’existència de Banca Privada d’Andorra (BPA) i la seva equivalent a Madrid, Banco Madrid, que van ser intervingudes el març de 2015. Amb aquesta intervenció es va demostrar que ni l’expresident Artur Mas ni el Vicepresident del govern Oriol Junqueras ni cap dels seus familiars tenien diners al banc andorrà, i és per això que en el text de la querella les entitats demanen a la batllia d’Instrucció número 2 d’Andorra que porta la causa, que en les diligències prèvies de la investigació prengui declaracions als dos polítics catalans en qualitat de perjudicats.

Per les entitats querellants, tot indicaria que els quatre agents del Cos de Policia Nacional van actuar de comú acord i en estreta coordinació, actuant com a grup organitzat i suposadament en nom d’“algú” que tenia la possibilitat i els mitjans de fer “morir el banc”, tal com consta en les declaracions dels perjudicats. Aquest fet és especialment greu des de la perspectiva del dret internacional, tenint en compte que no es tractava d’un banc espanyol sinó andorrà i, per tant, estranger, i que a més de menystenir la sobirania, la independència i la integritat de l’estat andorrà i els seus membres nacionals, s’atempta contra la Convenció de Viena i contra el Tractat de bon veïnatge, d’amistat i de cooperació signat entre el Principat d’Andorra, la República Francesa i el Regne d’Espanya del 1993. L’Institut de Drets Humans d’Andorra subratlla les conseqüències negatives que l’afer ha tingut per l’economia, la seguretat jurídica i la reputació d’Andorra a nivell internacional la intervenció del BPA.

Les dues entitats, Drets i l’Institut de Drets Humans d’Andorra, hem signat un conveni de col·laboració per treballar conjuntament a la causa com a acusació popular ja que ambdues comparteixen l’interès comú de defensar els drets i llibertats dels ciutadans dels seus respectius països i fer aflorar les maniobres de les clavegueres de l’Estat espanyol.

Tot i que les entitats hem optat per començar les accions judicials per Andorra perquè ja hi havia una causa oberta arran de la denúncia d’Higini Cierco, no descartem presentar una nova querella a l’Audiència Nacional perquè l’Operació Catalunya no quedi impune, ja que ho considerem un autèntic crim d’Estat orquestrat amb la voluntat de fer el màxim mal possible a dirigents polítics catalans.

Han presentat la querella aquest dimarts 30 de maig davant dels mitjans de comunicació el president de Drets Sergi Blázquez, la presidenta de l’IDHA Elisa Muxella, l’advocat i membre fundador de Drets Agustí Carles, i l’advocat i vicepresident de l’IDHA Alfons Clavera. Aquesta mateixa tarda, representants de Drets compareixem a la Comissió d’Investigació sobre la Operació Catalunya al Parlament de Catalunya, a petició de diversos grups parlamentaris.

L’Institut de Drets Humans d’Andorra
L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) és una associació sense ànim de lucre, de dret andorrà, que té com a finalitats l’estudi, la investigació, la divulgació, la defensa dels drets humans i la denúncia de les seves violacions, i col·labora amb entitats i altres organitzacions públiques i privades, nacionals i internacionals que puguin facilitar la consecució d’aquests objectius.

Drets
L’associació Drets és una entitat sense ànim de lucre formada per professionals del dret que actua contra la catalanofòbia i en defensa de la societat catalana. Va néixer l’octubre de 2014 i des d’aleshores ha emprès múltiples accions judicials. Les despeses derivades dels processos judicials les assumeixen gràcies a les campanyes de micromecenatge ciutadà.

 

 
 
 
 
 

D’acord amb el que estableix la Llei 34/2002, de Serveis de la societat de la informació i el comerç electrònic, t’avisem que al navegar per aquest espai web acceptes expressament l’ús de cookies. MÉS INFORMACIÓ